Sin categoría

PODER CONTRA MEMÒRIA

El projecte d’enderroc de l’Artesà enfronta l’Ajuntament d’El Prat i associacions ciutadanes

D’edificis, a les ciutats, n’hi ha molts. Això és evident. Alguns, però, i cada cop n’hi queden menys, són petits tresors. No només pel seu valor arquitectònic, que també, sinó pel que signifiquen. Cada pedra de cada paret d’aquests edificis ha estat testimoni de moments d’alegria, d’amistat, d’amor. Els records queden inevitablement vinculats a l’estructura física. Algú que no sigui d’El Prat de Llobregat, caminarà pel nucli antic de la ciutat i, si es troba amb l’Artesà, veurà un espectacular edifici del modernisme industrial, amb totes les seves voltes i les façanes de maó. Tanmateix, no arribarà a esbrinar que, a l’interior, entre butaques velles, pols i runes, s’hi amaguen mil i una històries.

artesa_delta_octubre_2013-300x165
L’Artesà, edifici modernista. Fotografia original de http://www.periodicdelta.com

L’ARTESÀ, LA HISTÒRIA

Encara que sembli gairebé impossible en una població eminentment rural de principis del s. XX, l’Artesà va ser construït en només sis mesos, després que la Societat Recreativa Centre Artesà, fundada el 1883, es quedés sense la seva antiga seu. Se l’havia apropiat una part d’aquesta mateixa societat, formada pel sector progressista i catalanista, que va escindir-se en el Centre Autonomista. Sense un lloc on reunir-se, els més conservadors, les classes adinerades i poderoses, van encarregar la construcció d’una nova seu a Antoni Pascual i Carretero, arquitecte terrassenc. Així, el 27 de setembre de 1919, durant la Festa Major, va inaugurar-se l’edifici que es convertiria en una part tant important d’El Prat de Llobregat.

Col·lectivitzat durant la Guerra Civil, l’edifici va tornar als seus antics propietaris després de la guerra i, d’aquesta manera, va estar en mans de les autoritats locals durant el franquisme. Aleshores, les butaques tenien nom; la disposició de les localitats, i del teatre en general, reflectia la jerarquia social de l’època. Tot i això, al llarg dels anys l’Artesà va esdevenir un punt de trobada per a tothom. Ball, teatre, cinema, celebracions: era, doncs, un autèntic temple de l’art.

La decadència, però, va arribar, coincidint amb l’arribada de la democràcia. Durant les dècades dels anys 70 i 80, segueix essent un punt de trobada important, un lloc on les escoles feien teatre, on es feien festivals de música, s’hi celebrava carnaval, etc. Malgrat tot, sense cap tipus d’acció per a assegurar la seva correcta conservació -l’Ajuntament l’havia arrendat el 1987 per 25 anys-, l’Artesà va tancar les seves portes a la població l’any 1988, unes portes que, sembla, no tornaran a obrir-se.

EL FUTUR DE L’EDIFICI

L’any 2003, després de “difícils negociacions”, l’Ajuntament del Prat va comprar-lo a la societat de propietaris. Va restaurar el bar-restaurant entre el 2013 i el 2014, però no la resta de l’edifici. Entre aquests anys, va encarregar informes tècnics, i el 2014 va convocar un concurs públic per a la presentació de projectes de construcció d’un nou teatre, sempre que s’adeqüessin a les recomanacions tècniques que l’Ajuntament va considerar.

De 45 projectes, es van escollir cinc. El jurat, format per 16 persones -10 de les quals vinculades al consistori- i encapçalat per l’alcalde Tejedor, va triar, a finals del 2015, el guanyador: el projecte Històries, de l’equip d’arquitectes Bosch-Forgas. El que pretenia l’Ajuntament -tal com va portar al programa electoral de les eleccions municipals de l’any passat- era la “construcció d’un nou equipament teatral a l’Artesà, […] que inclourà el Teatre de l’Artesà, que serà el teatre de la ciutat, i els elements de valor arquitectònic i social com el bar i el pati”.

En qualsevol cas, aquest projecte suposa l’enderroc de l’edifici original. Només una part de la façana d’entrada i el bar sobreviuran al martell del govern municipal. L’actual edifici, que atresora tants records i vivències, transmutarà en una construcció colossal -amb una sala gran d’unes 600 localitats, una de petita, camerinos, sales d’assaig, etc.- i modernament asèptica.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
L’interior del teatre de l’Artesà, original de http://www.lariuada.cat

OPOSICIÓ

Oposada al projecte del consistori, a finals del 2015 neix la plataforma “Aturem l’enderroc, salvem l’Artesà”, a partir de la campanya “Salvem l’Artesà”, que havia començat al periòdic local Delta, demanant la rehabilitació de l’edifici. La plataforma, que està donant els seus primers passos, compta amb una quinzena de persones en les seves diferents comissions –tècnica, comunicació, etc.-, entre les quals hi ha historiadors i arquitectes, entre d’altres. La principal reivindicació d’aquesta associació consisteix en aturar el projecte municipal que pretén enderrocar l’edifici.

“Principalment, volem aturar l’enderroc. Després, hi ha d’haver una valoració seria i objectiva que digui què es pot salvar, de l’edifici. No el volem tal i com està, però el problema és que es vol enderrocar-lo directament.”, explica Neus Rodríguez, membre de la comissió tècnica de la plataforma. Des de “Salvem l’Artesà”, acusen l’Ajuntament d’haver amagat la possibilitat real d’una rehabilitació i creuen que la planificació del projecte no ha estat transparent, perquè ni tan sols ha contemplat que es pugui restaurar. A més, asseguren que el jurat que va triar el guanyador estava “mancat d’independència i imparcialitat”, perquè 10 de les 16 persones estaven lligades al consistori.

Un dels arguments de la plataforma és que el projecte guanyador, Històries, és desproporcionat. “L’Ajuntament pretén centralitzar un centre d’activitats de dansa, teatre, etc., que ara es reparteixen entre el [teatre] Modern, el Kaddish i el Cèntric. És desproporcionada la quantitat de gent que es vol concentrar a l’Artesà, quan es podria diversificar. La zona, de carrers estrets, es col·lapsaria.”, segons va manifestar Rodríguez. L’edifici de l’Artesà està situat al nucli antic d’El Prat, al carrer Centre.

“Salvem l’Artesà” és encara una plataforma petita, però pretén avançar el més aviat possible, perquè no està clar quan començarà a actuar el govern municipal. En aquesta situació, volen “fer campanyes, banderoles i tríptics, recollir firmes i, sobretot, informar”, perquè, segons diuen, “l’Ajuntament està amagant que vol enderrocar l’edifici històric i la gent ho desconeix.” Des del seu punt de vista, la plataforma ha de servir per a difondre la realitat del projecte -no de restauració, sinó de reconstrucció- que vol engegar el consistori, per tal que la ciutadania d’El Prat n’estigui assabentada.

LA POSICIÓ DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament del Prat, encapçalat per Lluís Tejedor (ICV), es nega a aturar el projecte. “Fa vuit mesos, tant el PSC com ICV-EUiA ens presentem a les eleccions amb el compromís de fer un nou teatre.”, argumenta Alba Bou, Tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient. Segons va dir el mateix alcalde, això els dóna “legitimitat per a tirar endavant”. Respecte la possibilitat, que apunta la plataforma, de fer una rehabilitació, Bou matisa: “El projecte del milió d’euros es podria dur a terme, però no s’hi podria fer res, a dins [de l’Artesà]. No podríem fer-hi teatre: les alçades no donen, no hi ha pendent… L’Ajuntament no es gastarà un milió d’euros per no fer-hi res. “

“Per nosaltres és menys important com és [l’edifici], que què és el que hi passi. Com es gestionarà, quines entitats hi tindran accés, a quin nivell seran les obres teatrals, la formació…” El consistori, per tant, ho té molt clar: és més important tenir un “teatre de ciutat”, que conservar l’original. En resposta a l’acusació de “Salvem l’Artesà” que amaguen informació, insisteixen que van parlar del concurs a la revista municipal, que van consultar a través d’internet i de butlletes la opinió respecte els 5 projectes finalistes, etc. “Entenem que hem consultat suficient a la ciutadania.”, sentencien.

El govern del Prat vol fer de l’Artesà el “gran equipament cultural de la ciutat”, com va afirmar la responsable d’Urbanisme. Els altres teatres, curiosament, no són adequats per a fer-hi teatre: “A El Prat no hi ha ni un lloc on s’hi pugui fer teatre.” Per tant, el projecte tirarà endavant, i només una hipotètica “majoria social àmplia”, podria aturar-lo. Els pratencs i les pratenques hauran d’acontentar-se amb contestar una butlleta que els preguntarà si els agrada el projecte, però hauran de contemplar com el seu edifici més emblemàtic s’ensorra.

I LA CIUTADANIA?

Els resultats d’una enquesta en línia -que 105 persones van respondre entre el 7 i l’11 de març d’enguany-, si bé no són el reflex exacte d’una ciutat amb més de 60.000 habitants, si deixen entreveure que l’Artesà és molt important per El Prat. La majoria dels enquestats tenen entre 30 i 49 anys (58), però, en general, van des dels 17 fins els 63, amb algú que assegura tenir-ne 80.

Els números són clars, i donen la victòria a l’equip del “No” a l’enderroc: un 81,9% està en contra del projecte, en front d’un 6,3%, que n’està a favor. La resta es divideix entre els que no van respondre la pregunta (5,25%) i aquells a qui els és indiferent (8,4%). Les edats no són importants a l’hora de decantar-se per una cosa o per l’altra, però sí que és clar que els més grans, sobretot els de més de 50, tenen uns records més vius de la part del teatre, que els més joves, que han assistit amb assiduïtat al racó que restava obert: el bar-restaurant.

És un lloc emblemàtic; és un símbol; està molt arrelat en la història d’El Prat. Aquests són els arguments més repetits per a rebutjar l’enderroc. El factor sentimental o emocional és clau, perquè, en realitat, la història de l’edifici –arquitecte, associació, any de construcció, etc.- no és coneguda per la majoria, segons aquesta enquesta. A més, és amb aquest Artesà, i no un altre, amb què es relacionen els records de joventut: els balls de la Festa Major i de Cap d’any, els carnavals, les obres de teatre, etc.

Tot i això, com s’ha fet notar, també hi ha persones que estan a favor del projecte, perquè, segons diuen, millor això a que l’edifici segueixi abandonat, en ruïnes. D’altra banda, la majoria no coneixia que al programa electoral d’ICV apareixia aquesta voluntat de fer un nou teatre: només un 20% n’estava al corrent, en front un 67,7%, que no ho estava.

Per Celia Rodríguez, nascuda a El Prat fa 68 anys, l’Artesà és molt més que un edifici. Parlant-ne, s’emociona en recordar tots els moments de joventut, dins i fora d’aquelles parets. “De jove anava a veure teatre, sarsuela, al cinema… El meu marit,  ballava sarsuela amb la seva germana, per exemple.” La senyora Rodríguez és vídua, i l’Artesà és un bagul de records de la relació entre ella i el seu marit: “Tinc molt bons records de l’Artesà, i em fa mal que el tirin avall, em sap molt de greu.” La seva esperança, com la de molts altres veïns, és “que això es pugui arreglar i que l’Artesà torni a ser el que era.”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s